Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Index Lepista sordida. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Index Lepista sordida. Mostrar tots els missatges

diumenge, 27 de desembre del 2015

Lepista sordida (Schumach.) Singer

NOMS: Peu blau menut. Moixernó blau petit. Castellà: Pie azul. Lepista sòrdida. Èuscara: Ziza ahul-hankaurdina. Francès: Lépiste sordide. Italià: Agarico violetto minore. Neerlandès: Vaalpaarse schijnridderzwam.

Capell de color variable molt higròfan
SINÒNIMS: Agaricus sordidus Schumach.;   Rhodopaxillus sordidus (Schumach.) Maire, 

HÀBITAT: Surt a la tardor als camps de conreu, vores de camins, pradells i jardins. També és comú als carrascars i pinars mediterranis. Desenvolupa un miceli circular, formant els característics erols.

DESCRIPCIÓ: Capell, barret o píleu convex que va aplanant-se, amb mamelló, de color bru, violaci pàl·lid o de color carn quan es seca, que es fa translúcid amb la humitat (higròfan), de entre 3 i 6 cm de diàmetre.

Peu prim amb fibril·les longitudinals
Himeni amb làmines adnates o lleugerament decurrents, atapeïdes, de color lila suau, amb lamel·les.

Peu o estípit és prim, un poc corbat, amb fibril·les longitudinals, de color lila pàl·lid.

Carn blanquinosa, compacta de sabor dolç i olor fúngic.

Carn minsa i blanquinosa
COMESTIBILITAT: És un bon comestible prèvia cocció, semblant a Lepista nuda però de pitjor qualitat, a més a més en algunes persones sensibles pot tindre un efecte laxant. És tòxica en cru.

Es pot confondre amb Lepista nuda però tenen un olor molt diferent, és de major talla i menys higròfan. Mentre Lepista nuda té un aroma especiat, Lepista sordida té un olor fúngic, a terra mullada.

Làmines adnates un poc decurrents
CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: La forma del capell o barret varia segons la fase de desenvolupament. Hom parla de capells plans, convexos, campanulats, umbonats, deprimits, etc. El capell és cobert per una cutícula o pel·lis, que pot ser seca, separable, mat, brillant, rugosa, vellutada, esquamosa o gelatinosa, etc. que pot ser important però que varia amb el temps i l’exposició al sol i la pluja. El marge del capell pot ser enter, estriat o pectinat, excedent, revolut o involut, i apendiculat quan en pengen restes del vel universal.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Lepista pot derivar de "lepista" gerra de vi, pel color vinós, o del grec "lepistós", que significa nu, calb. L’epítet específic sordida ve del llatí “sordidus, -a, -um” sòrdid, brut.

Aquesta espècie mostra la sensibilitat vers la humitat del seu entorn, així adquireix un color viu blau violeta amb molta humitat i es fa quasi gris quan aquesta falta.

Família Tricholomataceae

            
Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...